Fa pocs dies, circulant en cotxe pel carrer vaig haver de parar l'automòbil a causa d'un altre aturat al mig d'un pas de vianants sense causa aparent. Es tractava d'un cotxe pilotat per un àrab. Un acompanyant del cotxe va entonar un 'no sé si ets racista, però sempre són els moros'. Amb aquest text no vull tractar les diferències entre àrabs i catalans, entre d'altres motius perquè comença a ser complicat fer aquesta diferència.
Fins ara no ens hem trobat amb cap situació semblant i tots els ciutadans morenos o grocs i amb noms estrangers eren, precisament, estrangers majoritàriament immigrants; ni de bon tros s'assemblava ni s'assembla la nostra situació a la dels EEUU o megalòpolis europees com Londres o París, nuclis interracials de primer terme.
De la mateixa manera que a França o Itàlia no es poden extraditar rumanesos (carnassa de polítics populistes) perquè Rumania forma part de la Unió Europea, a Catalunya més val que qui culpi els moros ho faci amb reflexió perquè moltes famílies han tingut fills aquí i d'aquí uns anys seran generacions amb ús propi de raó i autonomia intel·lectual formades i educades dins de l'estat espanyol, el mateix que el nostre.
D'altra banda, les noves generacions de catalans d'ascendència àrab no suposen un debat a nivell minoritari com el d'aquest blog, ni tan sols de partits minoritaris com PxC. En el seu dia ja es va autoretratar el mateix Duran i Lleida amb la sentència <<Em preocupa que neixin més Mohamed que Jordi>>, però al mateix temps afirmava que no li preocupen els naixements d'immigrants argentins perquè no entraran a un hospital exigint que la seva dona no sigui atesa per un home.
Més enllà d'un nacionalisme més que ranci, no trobo cap altra explicació a tot plegat que una espècie de fòbia a la diferència. El debat de la poca natalitat de Jordis o Joseps el deixo de banda, com tampoc cal analitzar ara la necessitat demogràfica de població jove com la que proporciona la immigració en una societat envellida i de futur envellit (amb tot el que comporta) com la de Catalunya.
A Duran i Lleida li preocupa que neixin catalans amb noms no llatinitzats ni llatinitzables, li preocupa que neixin catalans amb diferents matrius culturals i religioses.
És innegable que catalans i àrabs convivim poc a nivell social i que l'ús que fan dels avantatges i subvencions públiques pel fet de ser immigrants són osbcurs, però si a un li molesta que neixin catalans amb el nom de Mohamed, li molesta la respectiva cultura i religió. No vull dir més del que dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada