ARNAU MUNIESA
Nosferatu és el nom de l'adaptació que Friedrich Wilhem Murnau va fer a la gran pantalla de la novel·la Dracula, de Bram Stoker. Nosferatu, estrenada l'any 1922, és una mostra de la bellesa del cinema mut i de terror de l'expressionisme alemany. Cada escena, cada pla, estan rodats de forma curosa i artística de la mà d'Albin Grau, que va potenciar la sinistralitat dels ambients i els personatges dotant-los d'una gran personalitat.
A tall informatiu vull fer constar que Abertis pertany en un 31% a la Caixa, entitat financera vicepresidida pel vell amic Javier de Godó i Valls, Conde de Godó. Si a tots aquests ingredients afegim que alguns excàrrecs de CiU, com Miquel Roca i Junyent, formen part de la direcció de la concessionària, ja tenim el pastís llest per servir i repartir-ne els talls. No cal pensar malament, només pensar.
Nosferatu és el nom de l'adaptació que Friedrich Wilhem Murnau va fer a la gran pantalla de la novel·la Dracula, de Bram Stoker. Nosferatu, estrenada l'any 1922, és una mostra de la bellesa del cinema mut i de terror de l'expressionisme alemany. Cada escena, cada pla, estan rodats de forma curosa i artística de la mà d'Albin Grau, que va potenciar la sinistralitat dels ambients i els personatges dotant-los d'una gran personalitat.
Però com sempre que
algú culmina un projecte amb èxits i beneficis i, en aquest cas, a més,
contribuint al patrimoni cultural humà; la frustració de terceres persones
fracassades i envejoses va fer trontollar els resultats de l'excel·lent treball
de Murnau i el seu equip. Va ser la vídua d'Stoker, que en veure que els
productors de la pel·lícula no pagaven ni un ral per adquirir els drets d'autor
que havia heretat del seu difunt marit -fet pel qual tant el títol de la
pel·lícula com el nom dels personatges van ser modificats respecte la novel·la-, va decidir imposar una demanda i va aconseguir una ordre de destrucció de
totes les còpies del film.
Per sort,
l'excel·lent tasca de restauració de les cintes que aquesta repugnant
inquisició no va aconseguir destruir han fet arribar Nosferatu als nostres dies i em permetran
establir exemples per exposar el tema del que em decideixo a tractar. Si a Godó o els interessos transsilvans parlava de la conxorxa entre el
GrupoGodó i CiU (i en extensió, el govern), avui detallaré l'entramat del
tracte de favor entre el mateix govern d’Artur Mas i la concessionària Abertis.
Com a mínim, fins on les meves humils percepcions em permetin arribar.
Pels qui no el coneguin,
el president del grup Abertis –grup que ens cobra la major part dels peatges de
les autopistes catalanes– és Salvador Alemany, qui curiosament és també el cap
del consell assessor del President de la Generalitat. El president a l’hora de
repartir les conselleries i abans d’oferir la cartera d’economia a Andreu
Mas-Colell va tantejar el propi Alemany, però s’hi va negar. I el per què d’aquesta
negativa és ben senzill: com a cap del consell assessor del President, Alemany
era conscient que podia influir igual o més que des d’una conselleria sense, a més,
haver de ser el blanc de totes les mirades. I és que, com tot personatge
transsilvà, prefereix estar a l’ombra.
L’autèntic càncer que
hi ha avui dia a Catalunya és la corrupció, entesa com a tràfic il·legal d’influències,
poder i diners, molts diners. L'amor entre CiU i Abertis no és cosa d'ara, ve de lluny. El grup concessionari, com a empresa privada, és lliure de finançar amb el seu capital el partit que vulgui. Però si el partit, en aquest cas CiU, rep un finançament de 150.000 euros a canvi d'una prorrogació dels peatges no estem parlant de donatiu, estem parlant de suborn. Quan, mitjançant la difusió de les xarxes socials, es va posar en marxa el moviment #novullpagar, Felip Puig va manifestar en unes declaracions que el govern s'hi sentia proper. Però no es va trigar ni un mes en amenaçar amb multes de 100 euros a tots aquells qui havien marxat d'un peatge sense pagar i als qui tenien intenció de fer-ho. Una multa fruit d'una més que rigorosa interpretació de l'article 153 del codi de circulació.
 |
| Fotograma de la pel·lícula Nosferatu (1922) |
L'últim capítol va tenir lloc quan el govern de la Generalitat, entonant el ja típic no-hi-ha-diners, va anunciar que privatitzaria TABASA, empresa pública gestora d'infraestructures com, per exemple, el túnel del Cadí. El procés es faria mitjançant una subhasta, en la qual Abertis s'ha col·locat en posició preferent. I això em recorda a
una de les primeres escenes de Nosferatu,
quan el grotesc senyor Knock, propietari d’una firma immobiliària, envia el
protagonista al castell del Comte per tancar una transacció de deu finques. “Només
us costarà una mica de sang”. És evident que quan li diu què ha de fer, sap
perfectament on l’està enviant i quines conseqüències tindrà. I quan Salvador
Alemany, amb una mà li diu al President Mas que privatitzi TABASA, sap
perfectament que serà ell amb l’altra mà, la d’Abertis, qui la comprarà.
Evidentment CiU mai parlarà d'aquestes transaccions subterrànies en veu alta. S’amagaran al cau i quan surtin per fer un míting s’enarboraran
en la senyera i la dignitat de Catalunya per enganyar els seus votants amb la
patuleia del xoc de trens i la transició nacional. És fum. Fum per tapar el què
realment voten al Parlament i al costat de qui ho voten.
No creieu que la
culpa que els catalans paguem peatges és a Madrid, no cal mirar tant lluny. CiU
és qui va concedir i prorrogar els peatges a Abertis a canvi de finançament, i
Abertis és de la Caixa. Tots ells amb accent català. Aneu,
doncs, amb compte: són sinistres i nocius, i posant alls al capçal del llit no
en tindreu prou, perquè a vosaltres no us costarà la sang, el que us volen
fotre és la cartera.
Material d'interès:
Nosferatu (1922)
