Fa pocs dies van desmantellar la web de descàrregues directes de Megaupload i com ja sabem, tots els seus socis acabaran entre barrots. Com és d'esperar, la grandíssima majoria de gent es posiciona en contra de tal gest de la policia dels EEUU, motivada pels interessos d'entitats com Hollywood, per exemple; però no parlarem ara de la SOPA, SINDE ni d'arguments a favor o en contra de la pirateria.
Com hem dit, molta gent s'ha molestat, ja que s'ha tancat un accés a la música, sèries de televisió, pel·lícules, etc... Jo mateix aprofitava aquesta web com molta gent, i com tothom, preferiria que hi seguís sent.
A partir d'aquí el que he observat és un grandíssim rebombori i moviment a les xarxes socials; com no, si ens retiren una web que ens proporciona material audiovisual gratuït quan volem?
Tot plegat suposa un episodi que recordarem als recopilatoris televisius a finals del 2012 com un succés destacable de l'any.
Deixant de banda el cas de Megaupload, la situació actual de Somàlia i la resta del Corn d'Àfrica va ser al seu torn un episodi que va marcar el 2011 i segueix vigent encara. El moviment a les xarxes socials envers Somàlia em van semblar patètiques almoines: publiquem una foto de nens negritos malvivint i una frase trista i quedem solidaris, lliures de pecat.
Havent estudiat prehistòria ve a tomb parlar del nivell humanitari de l'espècie a classe, i el parer del professor era que tot desastre patit per qualsevol comunitat se'ns en fum a menys que hi compartim ferms lligams, relacions i trets en comú.
Jo no he fingit sentir llàstima ni pena pel que passa arreu del món, però tampoc he llançat el crit al cel pel tancament d'una pàgina web com si fos un dels màxims crims de les perverses autoritats i corporacions.
Sóc ben conscient que em mouen uns interessos condicionats per la condició laboral de la meva família, que és qui em manté; ignorar-ho seria hipòcrita i penso que molta gent fa suficient pel món treballant cada dia al màxim i complint les seves obligacions.
Aquest text va dirigit als que se senten moderns per publicar fotos de la misèria sub-sahariana fent veure que senten una profunda filantropia i purificar-se l'ànima com un catòlic de l'Edat Mitjana i criticar l'estupidesa de l'ésser humà com si ells no en fossin partíceps mentre quan realment s'indignen és pel que realment els toca les butxaques, com la resta de mortals.
Raimon Salas, 24/I/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada