Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, des dels
seus orígens, ha sabut combinar un discurs basat en el compromís amb les
classes baixes i mitjanes, donant suport a polítiques socials; i les propostes
mediambientals a favor d’un model de societat més sostenible. Des que ens
trobem immersos en aquesta greu crisi econòmica, ICV-EUiA s’ha postulat
clarament a favor dels més perjudicats per les polítiques d’austeritat i les
retallades, secundant vagues i reivindicacions sindicals. Ara, a més, els ha
tocat pronunciar-se en un àmbit en què mai havien destacat: el del dret a
decidir.
EL CANDIDAT.- Joan Herrera és com el delegat de classe a qui se li ha
girat feina. El seu to és serè, excessivament fred, poc creïble quan emfatitza o
es fa l’indignat. Acostuma a acabar les frases amb un somriure irònic que frega
la pedanteria. Tot i que el seu discurs és, segurament, el més constructiu de
tota la campanya, el to que fa servir és excessivament queixós i negatiu. La
seva imatge recorda a la d’un membre de comitè d’empresa: més sindicalista que
no pas polític, sempre encamisat i amb un parell de botons sense cordar. Poc
l’ajuda la fama de nen de la bicicleta que s’ha guanyat, i desprendre-se’n
no serà fàcil. S’ha mostrat més contundent que en la seva primera campanya com
a cap de llista, ara fa dos anys, i s’ha reivindicat, de llarg, com el polític
més dur amb la gestió de Mas, exercint de cap real de l’oposició.
EL DISCURS.- En comparació amb campanyes anteriors, es troben a faltar
referències mediambientals en el discurs d’ICV-EUiA, segurament per la
importància que han pres, d’una banda, l’eix social a causa de la crisi
econòmica, i de l’altra, l’eix nacional degut al procés sobiranista català.
Enmig d’un debat tan intens i suculent com l’actual, poca cosa hi pinten els
tomàquets. Però malgrat tot, la coalició ecosocialista ha sabut trobar un bon
espai polític per tirar endavant el seu discurs, prou contundent com per
guanyar l’atenció de bona part de l’electorat. Abans de començar la campanya,
era evident que els qui més explotarien el discurs nacional en pro de la
independència serien Solidaritat, Esquerra Republicana i Convergència i Unió; i
que si ICV-EUiA hi volia entrar tenia totes les de perdre, ja que mai n’havia
dit gaire res i que entre els seus militants hi ha federalistes,
independentistes i d’altres que encara
no s’ho han acabat de pensar. Però en un moment en què aquest debat crema més
que mai, la coalició ha sabut adoptar una postura intel·ligent i clara:
Iniciativa donarà total suport al dret a decidir –“davant l’Estat i davant els
Mercats”- i apostarà per una reforma de l’actual model de relació amb l’Estat
per la vida del referèndum. I un cop aclarit això, el debat es centra en una
aferrissada crítica a les retallades i mesures de CiU, i en un seguit de
propostes socials per preservar i consolidar l’actual estat del benestar, que
és on el partit es troba més còmode: ICV-EUiA s’erigeix com la força política
que fa costat a les protestes del carrer, a les vagues, als estudiants que no
poden pagar la matrícula, als nens que han de dinar amb carmanyola.
LA CAMPANYA.- El d’ICV-EUiA és un dels millors cartells de l’actual
campanya. Recorrent a l’ús del blanc i negre que els seus publicistes fan
servir des de ja fa unes quantes legislatures, ens mostra la imatge del
candidat en una postura informal i desenfadada, mirant cap a un costat amb
expressió esperançadora. Els únics colors que s’hi troben són el verd del
partit i els detalls vermells del logo a un lateral. L’eslògan, “...i tant si
podem!” apareix en majúscules acompanyat de la frase “Dret a decidir, sí; drets
socials, també!”, amb les paraules “sí” i “també” remarcades de color verd,
color amb què els ecosocialistes, que ocupen l’espai situat més a l’esquerra de
l’eix social al parlament, es volen identificar en detriment del vermell
tradicional que han utilitzat el desaparegut PSUC o el PSC. L’espot televisiu,
en canvi, no destaca per ser gaire original. Joan Herrera es dirigeix a càmera
des d’una sala d’espera improvisada. A mida que el zoom li enfoca la cara, el
candidat deixa anar un breu discurs sobre tot allò en què creu respecte
l’actual crisi i les polítiques socials. Finalment, quan ja ha aparegut en
pantalla l’eslògan de campanya sobre un fons verd i l’anunci sembla acabat,
Herrera deixa anar unes últimes paraules a mode de postdata: “Per cert, tenim
tot el dret a decidir”.
Un dels contratemps que estan trobant els ecosocialistes en aquesta
campanya és el salt a les autonòmiques de les Candidatures d’Unitat Popular,
que s’han fet lloc de forma contundent entre l’electorat més d’esquerres. Les
llistes de les CUP han rebut amplis suports entre el moviment estudiantil i les
protestes del carrer: es presenten com una alternativa radical, com un “cavall
de Troia” preparat per entrar al Parlament. Com diu el seu eslogan, “ho volem
tot”, no només en l’àmbit nacional sinó també en el social. És el problema que
es genera quan apareix una nova força a l’esquerra dels que hi ha més a l’esquerra.
I aquí és on Iniciativa s’haurà de reivindicar i ensenyar les dents per, com a
mínim, no perdre escons.
A diferència del PSC, ICV-EUiA ha sabut respondre a la qüestió nacional de
manera clara i coherent amb el discurs tradicional del partit, sense vendre
sopars de duro que després no podrien ni voldrien acomplir. ICV ha entès que
l’actual fase del debat no requereix encara elegir entre autonomisme,
federalisme, independència o altres models, sinó que ens trobem en una fase
prèvia: si podem, o no, decidir què volem ser dins un Estat suposadament
democràtic. I la resposta dels ecosocialistes és clara: i tant si podem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada