Albert Rivera: "El veritable peatge que tenim a Catalunya és Convergència"

Em dirigeixo al Parlament un dia de ple. M’avisen que el diputat amb qui m’he citat té programada una roda de premsa i és probable que haguem d’interrompre l’entrevista. És l’Albert Rivera, president de Ciutadans, partit que contra tot pronòstic va obtenir tres parlamentaris durant la darrera legislatura i que en les passades eleccions va tenir la capacitat de mantenir-los. No trigo a adonar-me de per què té la fama de ser un dels millors oradors de l’hemicicle.

Per Albert Rivera, Catalunya és…

Catalunya és la terra on he nascut, és una comunitat autònoma i ha de ser el motor d’Espanya i una regió molt important d’Europa.

I els habitants d’aquesta Catalunya-motor-d’Espanya, han de tenir dret a decidir?

Hem de tenir dret a decidir quan hi ha eleccions i amb les competències que tenim. Si hem de decidir coses que afecten tot Espanya ho hem de decidir entre tots els espanyols. Això és així, ho diu la Constitució. Qui vulgui canviar-ho –és a dir, els partits que defensen la independència a Catalunya– ha de ser conscient que el marc jurídic és aquest.

Tampoc han de tenir dret a decidir com es gestionen els recursos i el capital que generen?

Tenen dret a decidir els recursos que van a la Generalitat. Per exemple, jo visc a la Garriga i el meu alcalde no pot confiscar i quedar-se els recursos dels habitants que hi vivim: una part va a la Generalitat, una va a la mateixa Garriga, una part a la Diputació i una altra va a l’Estat. El que un no pot fer és dir tot allò que es recupera, es genera i es guanya a Catalunya només va a una administració. Tenim un país descentralitzat, per sort, i hi ha Estat, Generalitat, ajuntaments... Els recursos s’han de repartir entre les administracions.

I en aquest sentit, què en pensa del Pacte fiscal?

Nosaltres, a Ciutadans, sempre hem defensat un model federal on hi participi la descentralització però on hi hagi una hisenda comuna, i en aquest sentit, doncs, estem en contra dels sistemes forals navarresos i bascos.

És a dir que, a part d’estar en contra del pacte fiscal proposat a Catalunya, també està a favor de derogar el pacte establert a Navarra i al País Basc?

Nosaltres volem un model com l’alemany, que té una hisenda comuna, unes competències descentralitzades, uns impostos recaptats una part pels länders i una altra per la federació... Hi ha länders que tenen més pes econòmic dintre d’Alemanya i d’altres que menys. Jo prefereixo que dins d’Espanya, Catalunya sigui un motor i no un vagó de cua. En aquest sentit, Ciutadans demana una millora de l’actual Pacte Fiscal. També demanem que hi hagi un fons únic, i no quatre com fins ara, que sigui finalista per garantir un mínim comú de sanitat, educació, serveis socials i justícia, però no per pagar la festa de ningú.

I què en pensa de la hisenda pròpia que planteja Mas?

Des de Ciutadans defensem la hisenda compartida, no com ara en què hi ha una Agencia Tributaria i una hisenda catalana amb molt poques competències. Volem un model federal de llibre.

Si Catalunya ha de ser el motor, no troba injustos els atacs que rebem els catalans en termes de nacionalisme espanyol?

Crec que no hem de barrejar sentiments legítims amb temes econòmics. Al capdavall, que un se senti més català o més espanyol, les dues coses alhora o cap de les dues, és una cosa molt individual i legítima. Dit això, hem de buscar mecanismes d’equilibri econòmic, mecanismes que garanteixin per una banda la corresponsabilitat fiscal, l’autonomia de Catalunya i alhora mecanismes de redistribució de riquesa a tot Espanya. No veig incompatible sentir-se català i espanyol, el que se’n diu sentiment dual, però penso que aquests sentiments no tenen res a veure amb el model autonòmic i en com l’hem de millorar.

I si aquest model autonòmic acaba fracassant i es proclama la independència de Catalunya, quin és el paper que adoptaria Ciutadans?

No m’ho he plantejat mai. No puc dir què faríem com a partit, perquè es tracta d’una situació hipotètica poc concreta, no sabem ni com seria, ni quin règim polític tindria. Però personalment em sentiria molt decebut que dins el meu país, que és Espanya, i de la meva terra, Catalunya, decidíssim fer fronteres i canviar els passaports. Crec que Catalunya és molt més forta dins Espanya i Europa que no pas fora. Avui dia el debat europeu és sobre com trobar mecanismes d’unió i de coordinació. No crec que sigui millor una Catalunya independent. Però ja dic, tot és millorable i l’estat autonòmic té moltes coses a canviar.

Per exemple?

Aposto per un model federal nítid, en què siguin Estat i autonomies qui participin de forma corresponsable. Necessitem mecanismes de coordinació, treballar de la mà. Si s’ha de prendre una decisió sobre educació i sanitat, les comunitats que tenim la competència som qui ha de dir com i de quina manera, com a mínim des del punt de vista pràctic. El ministeri ha de quadrar comptes, sí, perquè ha de justificar els números a la Unió Europea.

#nacionalismoescrisis és un lema que feu servir molt. Expliqui’m per què.

Hi ha una percepció d’Espanya que no entén que un estat descentralitzat necessita respectar, comptar amb l’altre, respectar l’autonomia i alhora combinar-se; i n’hi ha una altra, la nacionalista, que es pensa que el que s’ha de fer és un cercle al costat de la comunitat autònoma i viure-hi al mig. Els dos punts de vista fallen perquè necessitem autonomia però alhora coordinació. I això no és aplicable només a Espanya, penso que avui dia és un debat molt europeu.

I, parlant de nacionalisme, es creu la retòrica sobiranista de CiU?

Home, jo em crec el que llegeixo en les seves ponències electorals. I en aquest cas, la ponència que han aprovat parla obertament d‘aconseguir un Estat Català, i en aquest sentit hi ha una part de convergència, el nucli dur, el piñón, els mateixos que estaven amb el Catalonia is not Spain durant els anys 90 –Oriol Pujol, Quico Homs, Josep Rull–, que són els mateixos que avui governen. Per tant, sí que em crec la seva voluntat independentista, tot i que és cert que el fet de ser una federació amb moltes sensibilitats que pretén obtenir majories molt àmplies els obligui a haver de fer molts equilibris.

No ho veu com una cortina de fum?

Crec que el nacionalisme de convergència no és massa coherent. Efectivament, l’altre dia parlavem sobre si també calia retallar els privilegis dels expresidents de la Generalitat i s’omplien la boca parlant de la bandera, la història de la Generalitat, Guifré el Pilós... Però del que estavem parlant realment és sobre si un expresident s’ha d’emportar 120.000 euros de pensió, tenir tres assessors en un despatx i un cotxe ofial. Ells s’emboliquen amb tot això sempre. Per una banda pacten amb el PP i després parlen de xoc de trens. Juguen molt amb la retòrica pròpia del nacionalisme, d’indentitat, símbols. Per no parlar de retallades millor que parlem de pacte fiscal. Ara farem cimeres cada mes, però aquí encara no han donat la cara per explicar les últimes retallades en polítiques socials.

Com veu la relació entre CiU i determinats grups de pressió?

Veient els informes policials sobre el Cas Palau on es vinculen les renovacions de peatges, les concessions d’aigües, de la ITV, d’altres coses; i tenint en compte el llistat de comissions i de percentatges, es pot dir sense equivocar-se que el veritable peatge que tenim a Catalunya és convergència. Jo mateix els hi he preguntat molts cops si serveixen els ciutadans de Catalunya o els nuclis de poder. Fa poc defensaven que s’indemnitzi a les concessionàries per tots aquells cotxes que no passen per les radials de Madrid! Què hi fa convergència a Madrid? Però a qui defensen?

Ara que parla dels peatges, quin fonament tenen les multes de cent euros imposades als qui han fet un #novullpagar? 

Hi ha un buit legal. Abertis ho va confirmar, ells s’estan acollint a una norma de saltar-se la barrera, que representa una multa de 100€; però la gent no s’està saltant la barrera: la gent està arribant a un peatge i està dient a la concessionària que no vol pagar. Posant multes, el que s’intenta és frenar la voluntat de gent de diferents ideologies que estan farts d’aquesta situació. Jo les recorreria totes. El #novullpagar serveix per destapar la correlació entre els peatges renovats pel govern de CiU: Pujol i el seu govern van deixar els peatges lligats per anys i panys, i és vergonyós veure com hi ha peatges que han estat amortitzats fins a quaranta vegades, com el Terrassa-Manresa. No deixa de ser curiós que mentre diuen que no es pot pagar ajuntaments ni proveïdors diguin també que és intocable renegociar un contracte i posar-lo al dia de la situació econòmica actual de Catalunya i Espanya. Quan veus aquest vincles penses que potser sí que hi ha algú que és intocable.

Lobbis de poder?

Sí, això és una cosa que existeix a tot arreu, però a Catalunya passa que la burgesia catalana i els seus representants històricament són els mateixos que durant el tardofranquisme estaven en el poder i, ara, hi segueixen estant. Amb altres noms, amb altres etiquetes, amb altres històries... però a Convergència i Unió hi ha molta presència d’això. En el fons representen un nucli de cent famílies, no representen a tots els ciutadans de Catalunya.

Quin és el model lingüístic que proposeu?

En l’àmbit públic demanem que s’acompleixi el bilingüisme institucional que està aprovat en la Constitució. En l’àmbit privat, tenint en compte que el català és una llengua amb menys parlants i que ha de ser protegida, defensem que l’ús del català s’ha de fomentar.

I quina és la millor manera de fomentar-lo?

Fomentar el català no vol dir posar multes, vol dir fer cursos de català, oferir possibilitats d’aprendre’l a la gent que ve des de fora de Catalunya. Una cosa molt paradoxal que ha demanat Ciutadans i que la gent no sap, és que s’ajudi econòmicament a la gent que es vulgui treure el nivell C, que és en moltes ocasions un requisit laboral i és molt car. No és el mateix ajudar a que la gent se’l tregui que no pas dir “si no el tens, no treballes”. És una política equivocada: és millor seduir que imposar. Ja hem viscut a Catalunya que significa una imposició, i no dóna resultats. No hem de fer del català una llengua oficialista i antipàtica, ha de ser una llengua social, i en això queda molta feina per fer.

És normal que només hi hagi un 3% de cinema en català?

No és normal, però no podem pretendre que el propietari d’un cinema que es juga els seus diners hagi de tenir les sales buides. Ciutadans proposava un acord amb el sector del cinema que consistia en digitalitzar les sales i que, en funció del territori, la demanda, els horaris i el tipus de pel·lícula, es pogués canviar l’idioma amb un sol botó. Avui dia el cinema encara funciona amb el sistema analògic, i comprar una pel·lícula en un sol idioma costa uns mil cinc-cents euros. Si en vols dos, el preu es multiplica. El que fan les sales, en veure que la majoria de la demanda és en castellà, és comprar les cintes només en aquesta llengua. Una bona iniciativa que va tenir el sector del cinema va ser demanar ajuda per finançar la digitalització de les sales catalanes en quatre anys. Això dóna flexibilitat al món del cinema i alhora dóna una solució pràctica al problema lingüístic del cinema. Estic convençut que així s’avançaria molt.

I en aquest problema lingüístic, què et sembla el paper que fa TV3?

TV3 ha tingut fins ara un paper fonamental en això, però crec que també s’ha confós el paper important de normalització. Partíem d’una base en què a Catalunya no hi havia ni ràdios ni televisions en català. Però ara això s’ha sobredimensionat en costos i estructures. TV3 no pot ser només una escola de català! TV3 és una televisió pública i, per tant, ha de ser plural, ha de tenir en compte com de diversa és Catalunya. Gràcies a TV3 tenim televisió en català, però no es pot posar al costat d’una ideologia i al servei d’una “construcció nacional”. Una cosa és fer televisió en català i una altra és que posis el mapa dels països catalans a l’espai del temps.

Però si vols veure el mapa d’Espanya també pots posar TVE.

Sí, però TV3 és la televisió pública de Catalunya, i el més lògic és que surtin els mapes de Catalunya, Espanya i Europa. És un exemple simbòlic. TV3 s’ha convertit en una eina al servei de la ideologia nacionalista que ha governat Catalunya. Fins que TV3 no es reconegui com un ens comú, molta gent no sentirà que TV3 és la seva. També hauríem de començar a estructurar un sistema sostenible de televisions: no pot ser que actualment hi hagi sis canals temàtics a Televisió de Catalunya i tota una xarxa de televisions comarcals. Els propis professionals t’ho reconeixen.


Arnau Muniesa.