El Divorci Nacional

Per escalfar la prèvia de la reunió d'aquesta tarda a la Moncloa entre Artur Mas i Mariano Rajoy, la revista alemanya Frankfurter Allgemeine ha publicat una entrevista al president de la Generalitat en què es recullen les impressions que Mas vol traslladar al seu fals homòleg espanyol pel que fa, sobretot, a la situació de les presents relacions entre l'Estat i la -ara per ara- comunitat autònoma.

Entre els fragments extrets de les sensacions que el president ha transmès als periodistes de la publicació alemanya, crida especialment l'atenció el concepte d'emancipació nacional; és a dir, la comparació de les relacions entre Catalunya i Espanya amb l'escena familiar del fill que, sense trencar relacions amb els papes, diu que marxa de casa. Convida, si més no, a la reflexió. Per què en aquesta comparació Mas situa Catalunya en un estrat inferior? Per què la defineix com a descendent d'una Espanya que realment aprofita qualsevol mostra de feblesa per atemptar contra la seva identitat? No cal anar gens lluny: aquests darrers dies, un consell de Ministres que semblava més aviat discret durant els primers mesos de govern del PP, ha començat a bombardejar-nos de sobte amb la càrrega pesada. Wert ha constatat l'intenció d'incrementar la presència del castellà a les escoles catalanes i Arias-Cañete -més sinistre que ministre- ja ha anunciat un projecte de pla hidrològic solidari, o el que és el mateix, el transvasament de l'Ebre 2.0. Clars casos d'amor paternofilial.

Considerant d'on venim, tenint en compte el trajecte que les dues nacions -una de les quals subordinada a l'altra i en clar desavantatge- han recorregut, l'abundància d'episodis en què el desenllaç ha estat la crua imposició unilateral de l'Estat i la continuïtat d'intents de minvar les competències i el poder del poble català; no sembla massa escaient comparar la situació amb una relació de pares a fills. Seria més adequat, per exemple, assimilar-ho als maltractaments, també en l'àmbit familiar, d'una persona malcarada i ambiciosa al seu cònjuge, coaccionant-lo amb amenaces legals perquè no l'abandoni i, a més, obligant-lo a quedar-se per poder-se'n beneficiar econòmicament.

Òbviament, un càrrec polític com el que ostenta el president Mas l'impossibilita d'emprar aquests termes pel ressò que adquiririen les seves declaracions, però si s'analitzen bé la història i els precedents és evident que allò que el President titlla d'emancipació seria més aviat un divorci. No és que el nen se'ns faci gran: és el matrimoni, que es trenca. I pel tema de la canalla, que no es preocupin: València se la poden quedar, que ha sortit pastada a la mare.

Arnau Muniesa, 1-II-2012