La socialista d'enlloc

Benvolguda Carmen. Sí, em nego a anomenar-te Carme, reforçant l'espanyolitat amb la qual et reivindiques ara que vols liderar el PSOE. T'escric a dies vista del teu fracàs estrepitós, quan Alfredo Pérez-Rubalcaba, aquest company l'admiració pel qual no t'has cansat de repetir, et passi la mà per la cara al trenta-vuitè congrès del teu partit.

L'estratègia no és dolenta del tot, Carmen. Des que es va donar el tret de sortida a Almería has campejat per les espanyes sense voler ni sentir parlar de Catalunya, com si la nostra terra fos l'escenari d'un passat fosc que t'avergonyeix. T'has vestit de progressista, d'innovadora, d'espanyola que mira el futur il·lusionada. T'has disfressat de tot això i més, excepte quan l'afer català s'ha plantejat sobre la taula: en aquest cas, com tu mateixa vas dir, has tret ungles i dents -i també l'àlien que portes dins- per demostrar als que dubtaven de la teva ma ferma que ets tan rància com ells i que, amb tu, el catalanisme estarà control·lat. I per tapar totes aquestes maniobres a Catalunya, la nova cúpula del decadent PSC, intentant transmetre una imatge d'estabilitat, surt en defensa teva. I què tenim? Una estratègia que trontolla d'inseguretat i que a Sevilla, entre els dies 3 i 5 de febrer, s'ensorrarà causant un sorollós terrabestall.

I quan això passi, Carmen, què penses fer? Cal admetre que vas ser prou astuta quan, ensumant la que se't cau a sobre, vas allargar la ma a Rubalcaba en el cas d'una més que fictícia victòria de la teva candidatura. Bona maniobra, potser ell farà el mateix. Però, i si això no passa? I si l'Espanya Plural que defenses no respon com esperes? I si no es deixa bastir amb els teus ideals? Allà sempre seràs la socialista catalana -fins i tot als del Diario de Sevilla sels va ocòrrer el disbarat de dir que defenses el Pacte Fiscal!- i aquí seràs la socialista espanyola que va vendre Catalunya per ambició. Seràs la socialista d'enlloc, les aspiracions màximes de la qual seran representar un sector crític dins el mateix PSOE. Amb una mica de sort els que ara et defensen, com Manuel Marín o Leyre Pajín, seguiran al teu costat. O potser no: potser es passaran al sector majoritari i t'adonaràs que has quedat relegada a segon terme. Potser aleshores tornes al PSC i intentes refer la teva carrera des d'allà. I llavors, en el moment en què el polític mira enrere i fa balanç de la seva carrera, et preguntaràs si ha valgut la pena.

Haurà valgut la pena vendre, no només la “C” de les sigles del partit on et vas formar, sinó una nació sencera per intentar arribar al capdamunt i acabar enfonsada en la mediocritat? La resposta és evident.

Arnau Muniesa, 24-I-2012
Carta Publicada a La Vanguardia